Llegeixo a lamalla.net, al telenoticies.com i a vilaweb.com aquesta notícia sorprenent. La Fundació Territori i Paisatge te en marxa diferents programes de recuperació d'espècies (com el de la llúdriga) i col·labora en el programa Alianza per tal de salvar al linx. Forma part de l'obra social de caixacatalunya. Ara caldria recordar per què fa més de 30 anys que no tenim foques (de les veritat, no de les guiris) a la costa, clar que si la costa continua massificant-se no trigaran a desapareixer de nou. Esperem que la reserva integral del Cap de Creusm es conservi amb el paisatge i la fauna i la flora fa un segle i que no proliferin les cases de la gent de pasta del Port de la Selva i de Cadaquès...

Foques al cap de Creus?

Marçal Lladó (laMalla.net)

Fa més de quatre dècades que les foques van desaparèixer de la costa catalana. La presència d’aquest mamífer és també nul·la a la resta del Mediterrani. A més, l’única espècie autòctona, el vell marí, corre un greu perill d’extingir-se definitivament ja que només en queden 400 exemplars a tot el planeta. La fundació Territori i Paisatge s’està plantejant la seva reintroducció a la costa del cap de Creus. De moment, però, es tracta tan sols d’una idea incipient que encara no ha començat a concretar-se.
El director de la fundació, Jordi Sargatal, ha donat a conèixer la possibilitat de reintroduir les foques a la costa catalana en unes declaracions a l’emissora Catalunya Informació. Segons ha explicat, els animals provindrien de Mauritània i s’instal·larien al tram de costa entre Roses i Cadaqués, dins el parc natural del Cap de Creus. Malgrat que s’hagin avançat aquests detalls, la reintroducció de la foca és només una possibilitat. “És una idea que ronda per la fundació, se n’ha parlat però encara està molt lluny de materialitzar-se”, afirmen fonts de Territori i Paisatge. El projecte no s’ha posat en marxa ni té data per engegar-se.

La presència de la foca al Mediterrani és, com a màxim, rara. L’única espècie autòctona es troba en seriós perill d’extinció. Al setembre passat va desaparèixer el darrer exemplar de vell marí (també conegut com la foca monjo) que vivia a la costa mediterrània, víctima d’unes obres al litoral marroquí. Actualment, la principal colònia important del vell marí es troba en aigües atlàntiques, a la costa del Sàhara Occidental i Mauritània, on hi ha uns 150 exemplars que comencen a tenir problemes per reproduir-se a causa de la consanguinitat.

Un exemplar adult de vell marí pesa més de 300 quilos i medeix tres metres. Es caracteritza per tenir un cos robust, amb el pelatge fosc, el cap arrodonit i unes extremitats curtes acabades amb ungles. Acostuma a viure en zones de costa de difícil accés, en grutes que queden fora de l’abast dels homes i on es puguin agrupar colònies nombroses.