Ja hem tornat del nostre viatge a la Illa de la Reunion.
Anar a Reunion és semblant a viatjar a les Canàries. Te el mateix tracte fiscal (regions ultraperifèriques de la CE). Es tracta de territori francès, amb carreteres, pobles amb els carrers asfaltats, tots els serveis (metges, farmàcies, supermercats) tal i com si ens trobéssim a la "metròpoli" que és com anomenen ells a la França continental, però també per la part negativa, tràfic molt dens (hi ha poques carreteres a la illa)...
El paisatge és increïble! Ens vàrem trobar amb paratges impossibles. Agulles, parets totalment verticals, pujades de mil metres, cascades... Volcans, cons volcànics, els circs... Tot a més molt verd, ple de vegetació tropical i subtropical. A més a mesura que guanyàvem alçada, els boscos canviaven en pocs metres de diferència.

Durant dos dies no vàrem poder bussejar per culpa de la mala mar. Hi havia onades d'entre 5 i 6 metres! El surfistes anaven com a bojos. Estava plagat de surfistes! Nens de totes les edats que es passaven el dia sencer a l'aigua.
L'apartament estava a peu de platja. Des del balcó podíem veure la platja (a la que podíem accedir per una escala a uns 5 metres de l'apartament) i el passeig on es reunien els surfistes i els rastafaris a fer unes birres cap al tard.
La temperatura uns 30 graus de dia i 25 de nit. Sort de l'aire acondicionat. El menjar era força bo. Hem menjat peix fresc, molt bo. La majoria de vegades tonyina (de diferents classes), merlin, peix espassa...

El poble que vàrem escollir és Sant Gilles des bains. Els locals del port eren casetes de fusta. El centre de busseig Ares estava en una d'elles. Sant Gilles està a la costa de sotavent, a l'oest de la illa. Aquí és on normalment sempre fa sol, ja que els núvols es queden a les part est de la illa i no passen els circs centrals.
Totes les parts de llacunes coral·lines de la illa estan protegides pel parc marítim de la Reunion. La zona on estàvem és el lloc de la illa on hi havia més tros de costa protegit, és a dir la millor i més gran barrera de corall. Lo dolent és que el corall estava molt malmès!!!! Els peixos hi eren però el corall estava mig mort. Substituint-lo podíem trobar les microalgues que cobrien moltes extensions de corall mort. Bé això ja ho explicaré quan parlem del busseig.
Les fotos de l'extensió de terra les podeu veure a:

Reunion Terra